QUE ES LA ELECTROSENSIBILITAT?
La aparició de la electricitat va comportar a mitjans del segle xx a la proliferació de tots tipus de aparells elèctrics, aspiradors televisions de tub catòdic, ja va suposa el creixement de tipus de càncers, tumors, i anomalies neurals, que no es van solapa has-ta la aparició de estudis de tots coneguts del perills dels CEM, i es cuant amb la globalitzacio i a finals del segle xx i principis de aquest segle. Els metges i els profesionals del tema començen a trebellar plegats per trobar solucions.
La declaració de Fribourg
Per que?
La necesitat tecnològica de que tenim que esta comunicats constantment, i la proliferació de que tot te que anar sense cables, han sorgit aparells wifi, wireless, ADSL, DECT ect.. se se han anat fens estudis que corroboraben el que ja se sospitaba, la al.lergia a la electricitat , el malt de cap cuant entres algún lloc, cuant diem que esta carregat el ambient, et.. i es que el cos reacciona.
Es cuant el cos de forma natural es rebela i forma una barrera que rebutja una energia que le produex mal, i ayuda al cos a protegirse de aquest atac.
Una de cada cuatre persones es electrosensible. El primer pais que reconeix la incapacitat laboral per
aquest tema es Suecia.
De tot se sab que afecta a els animals ocells, rats panats, bestiar fins i tots les formigues i abelles.
Mort de animals (ocells) al voltant de antenes de telefonia mobil.
Què és la Radiació electromagnètica de radiofreqüència? (RF)
Anomenem radiació electromagnètica de radiofreqüència (RF) i microones a l'oscil lació progressiva del camp elèctric i magnètic en un medi material o el buit en la gamma de freqüències de 100 kHz a 300 GHz
Als caps pràctics la radiació electromagnètica de radiofreqüència i microones és classificada en bandes de freqüències que es corresponen a subregions de l'espectre.
Regió de Radiofreqüència (RF):
Gamma de Ones Límit Inferior (GHz) Límit Superior (GHz)
ones decímetres 0.3 3
centrimétricas 3 30
mil.limètrica 30 300
Espectre de Radiació Electromagnètica
Què tenen en comú els següents esdeveniments?
Encendre una llanterna
Prendre una radiografia
Parlar per un walkie
Aquests tres esdeveniments, que encara que semblen diferents entre si, tenen moltisim en comú. En cadascun d'ells estem emetent a l'espai, en forma d'energia, diferents porcions de l'espectre electromagnètic, o millor dit diferents tipus de llum.
Espectre electromagnètic.
Què és la Electropolució?
És el conjunt de totes aquelles ones electromagnètiques i radiacions que de forma artificial i amb origen en els aparells i instal lacions elèctrics o electrònics envaeixen el nostre entorn, aquestes energies invisibles contaminen el nostre ambient sense que siguem capaços de identificacions com la causa parcial o total de molèsties la salut o degeneració cel.lular amb efectes a curt / mig o llarg termini segons exposició i sensibilitat a elles.
Un bilió de vegades
Segons el Parlament Europeu, l'exposició a camps electromagnètics s'ha incrementat un bilió de vegades des de 1950 amb el creixent ús dels telèfons mòbils i altres aparells electrònics sense fils que es fan servir molt a prop del cos humà.
Contaminació electromagnètica
La contaminació electromagnètica, també coneguda com electropolució, és la contaminació produïda per les radiacions de l'espectre electromagnètic generades per equips electrònics, també anomenada electrosmog.
Polèmica fa als efectes nocius que produeixen les emissions de radiació electromagnètica. Certa informació respecte augments en la probabilitat de càncer en persones que viuen en zones properes a torres d'alta tensió, com així també la recent preocupació sobre l'ús de la telefonia mòbil, i de la antenes de telefonia i/o WiMAX han contribuït a despertar una preocupació general en la societat.
Una polèmica oberta
Són nombrosos els estudis realitzats per comprovar si les radiacions emeses pels telèfons mòbils poden ser perjudicials per a la salut. Malgrat no existir proves determinants en aquest sentit, molts científics troben una relació directa amb la utilització d'aquests aparells i l'aparició de trastorns com la pèrdua de memòria, canvis de comportament, trastorns del son i fins i tot l'aparició de tumors cerebrals.
Significativa, és l'opinió de William Stewart, catedràtic de biologia, President de la Reial Societat d'Edimburg i responsable d'un estudi encarregat pel govern britànic, per al qual "tot i que els efectes negatius dels telèfons mòbils no estan provat, no li ho recomanaria als meus néts ". Malgrat la manca de proves feaents, l'ús
massiu i continuat d'aquests aparells pot convertir qualsevol risc, per ínfima que sigui la seva incidència, en un problema de salut important.
SÍNDROME DE MICROONES
El "síndrome de Microones" va ser identificat el 1971 per Zinaida Gordon i Maria Sadchikova, de l'Institut Rus d'Higiene Laboral i Malalties ocupacionals. Els següents són un conjunt de símptomes entenedors del que elles van cridar Síndrome de Microones:
Els primers símptomes són baixa pressió arterial i pols lent.
Més endavant, els efectes més comuns són excitació crònica del sistema nerviós simpàtic (síndrome d'estrès) i pressió arterial alta. Aquesta fase moltes vegades inclou mals de cap, marejos, mal d'ulls, insomni, irritabilitat, ansietat, mal de panxa, tensió nerviosa, incapacitat de concentració, pèrdua del cabell, a més d'una creixent incidència d'apendicitis, cataractes, problemes reproductius i càncer .
Els símptomes crònics són eventualment seguits de crisi d'esgotament i isquèmia (bloqueig de les artèries coronàries i atac cardíac).
Els investigadors en biomedicina defensen que aquests trastorns de deuen a que les radiofreqüències incideixen en tres parts del cervell: la glàndula pineal, que redueix la secreció de la melanina els receptors cerebrals, el que provoca la depressió i la manca de memòria, i els ions cel lulars, la desorganització posaria en perill la comunicació cel lular, base de la vida.
Les mateixes investigacions assenyalen que els problemes augmenten com més a prop estiguin les vivendes de les antenes, però no hi ha una legislatura única. Així, la Unió Europea proposa una distància mínima de seguretat de 58 metres, a Toronto (Canadà) són 200 Namur (Bèlgica) va fixar 300, i Austràlia 500 metres. A Espanya són 5 metres i la Generalitat de Catalunya proposa augmentar a 10. Això és clarament insuficient per garantir la salut pública.
Tots coincideixen que el problema de la telefonia és polític i econòmic, ja que les operadores van invertir enormes quantitats de diners en les antenes. Quan recuperin la inversió col.locaran antenes miniaturitzats i camuflades en el mobiliari i desapareixerà el problema social, ja que no es veuran, però no baixarà el nivell de radiació.
450 microvats/cm2 que permet la legislació actual a Espanya, 1.300 vegades superior al que aconsellen els experts de la CONFERÈNCIA de Salzburg, que és d'un màxim de 0,1 microvats/cm2 com a principi de precaució per prevenir possibles riscos per la salut .